Una mirada panoràmica a la música popular i modernitzadora de la Catalunya en dictadura
Una mirada panoràmica que no deixa de banda cap estil musical rellevant. És la proposta d’aquest llibre que reuneix al seu primer volum la història de les músiques populars que van iniciar la modernització cultural d’una Catalunya que es va renovar amb el rock (el jazz ja sonava a Barcelona feia anys). El primer volum va del 1955 al 1968 (de l’arribada del rock al rebedor del rock progressiu), i el viatge es clourà amb un segon volum, com aquest en doble edició en català i castellà, que s’ocuparà del 1968 al 1985, punt a partir del qual l’autor considera que ja hi ha disponible prou documentació. El llibre omple el forat d’informació d’una època en què es van obrir pas la cançó, la rumba, el pop ie-ie, els conjunts de rock, el jazz i el folk, una avantguarda cultural que ajudaria a dissipar la foscor d’una dictadura impregnada per la rigidesa d’uns models patriòtics assetjats per la modernitat.
