Si n’aprens, n’aprens, i si no, no (dels llibres que expliquen com s’escriu o com no s’escriu)
Els llibres que es presenten eufemísticament com a “llibres d’autoajuda” t’enganyen per dues bandes: primera, perquè l’“auto” és mentida, ja que si és de veritat que et vols ajudar tot sol, no has pas d’anar a buscar l’ajuda externa de cap llibre; i segona, perquè aquests llibres no t’ajuden (ells) a estar bé, sinó al contrari: serveixen exactament per continuar estant igual de malament, si no pitjor. I és clar, per fer això, prefereixo gastar-me els diners amb una noveŀla, especialment si és una noveŀla classificada com a clàssica. I si és de les que fan patir, patirem de gust.
